Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316), també conegut com Raimundo Lulio en castellà, Raimundus o Raymundus Lullus en llatí i Raymond Lully en la tradició anglosaxona, va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. És considerat un dels creadors del balear literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. També va escriure en llatí, àrab i occità.
Laic pròxim als franciscans (podria haver format part de l'orde tercer dels framenors), va ser declarat venerable i el seu procés de beat està en marxa. No obstant això, és conegut popularment com a beat Ramon Llull, tot i no haver estat beatificat.
Laic pròxim als franciscans (podria haver format part de l'orde tercer dels framenors), va ser declarat venerable i el seu procés de beat està en marxa. No obstant això, és conegut popularment com a beat Ramon Llull, tot i no haver estat beatificat.
Llull va néixer a Palma, a Mallorca, poc després que Jaume I conquerís l'illa. No se sap la data exacta del seu naixement, però devia ser entre el final del 1232 i el començament del 1233. Era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, una família acomodada probablement de la noblesa catalana. No se sap gaire més sobre la seva joventut, tret que el 1257 es va casar amb la jove Blanca Picany, que li va donar dos fills: Domènec i Magdalena.
Abans de casar-se, el jove Llull va ingressar a la cort del rei Jaume en qualitat de patge. Els reis aviat van ser conscients de la brillant intel·ligència del noi i el van convertir en preceptor de l'infant Jaume, fill de Jaume I.
El seu ascens a la cort va ser meteòric: va ser successivament senescal i majordom de palau del futur Jaume II.
Durant els seus anys a la cort, Llull va portar una vida mundana, llicenciosa i alegre. Gaudint de tota mena de luxes amb una gran ostentació, va tindre relacions amoroses amb diverses donzelles, i fins i tot adulteris declarats. Sovint s'ha exagerat aquesta faceta de Llull per, en comparació, exaltar la seva posterior conversió mística, però la veritat és que no era ni més ni menys donat als excessos hedonístics que la resta de cortesans del seu temps.
Durant aquest període l'obra de Llull es redueix a cançons d'amor picaresques i divertides, en occità, aptes per ser cantades pels trobadors. D'aquestes peces no se n'ha conservat cap, però va aprofitar les tècniques retòriques i prosòdiques de la poesia en la seva producció posterior.
Cap al 1263 experimentà un canvi radical en la seva vida arran d'una sèrie de cinc visions de Crist crucificat. La profunda impressió que li va causar aquesta visió extàtica el va portar a vendre's les propietats i el patrimoni per avançar l'herència a la seva dona i els seus fills, a qui va abandonar perquè havia sentit la crida de Déu per dedicar-se a la predicació.
La seva etapa de formació teològica i moral va durar fins al 1275. Durant aquests anys Llull va tenir la convicció que el Senyor li demanava anar a les terres musulmanes a estendre la doctrina cristiana. Va aprendre àrab gràcies a un captiu sarraí que també li va ensenyar la lògica d'Al-Gazzali. Quan va compartir amb el captiu les seves intencions d'evangelitzar els habitants de les seves terres sarraïnes, aquest es va suïcidar, després d'intentar matar Llull.
Més endavant Llull es va retirar a una cova al puig de Randa (Mallorca) on es va entregar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar (encara com a laic) al monestir de la Real, de l'orde cistercenc, on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia, tant islàmica com catòlica.
Abans de casar-se, el jove Llull va ingressar a la cort del rei Jaume en qualitat de patge. Els reis aviat van ser conscients de la brillant intel·ligència del noi i el van convertir en preceptor de l'infant Jaume, fill de Jaume I.
El seu ascens a la cort va ser meteòric: va ser successivament senescal i majordom de palau del futur Jaume II.
Durant els seus anys a la cort, Llull va portar una vida mundana, llicenciosa i alegre. Gaudint de tota mena de luxes amb una gran ostentació, va tindre relacions amoroses amb diverses donzelles, i fins i tot adulteris declarats. Sovint s'ha exagerat aquesta faceta de Llull per, en comparació, exaltar la seva posterior conversió mística, però la veritat és que no era ni més ni menys donat als excessos hedonístics que la resta de cortesans del seu temps.
Durant aquest període l'obra de Llull es redueix a cançons d'amor picaresques i divertides, en occità, aptes per ser cantades pels trobadors. D'aquestes peces no se n'ha conservat cap, però va aprofitar les tècniques retòriques i prosòdiques de la poesia en la seva producció posterior.
Cap al 1263 experimentà un canvi radical en la seva vida arran d'una sèrie de cinc visions de Crist crucificat. La profunda impressió que li va causar aquesta visió extàtica el va portar a vendre's les propietats i el patrimoni per avançar l'herència a la seva dona i els seus fills, a qui va abandonar perquè havia sentit la crida de Déu per dedicar-se a la predicació.
La seva etapa de formació teològica i moral va durar fins al 1275. Durant aquests anys Llull va tenir la convicció que el Senyor li demanava anar a les terres musulmanes a estendre la doctrina cristiana. Va aprendre àrab gràcies a un captiu sarraí que també li va ensenyar la lògica d'Al-Gazzali. Quan va compartir amb el captiu les seves intencions d'evangelitzar els habitants de les seves terres sarraïnes, aquest es va suïcidar, després d'intentar matar Llull.
Més endavant Llull es va retirar a una cova al puig de Randa (Mallorca) on es va entregar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar (encara com a laic) al monestir de la Real, de l'orde cistercenc, on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia, tant islàmica com catòlica.
Obres principals
- Llibre de contemplació en Déu.
- Llibre d'Amic e Amat (part del Blaquerna). Text al·legòric i místic que desenvolupa la relació entre l'Amic, l'home que contempla, i l'Amat, la part espiritual i transcendent. Tots dos s'uneixen mitjançant l'amor. El text està format per un seguit d'aforismes, un per a cada dia de l'any, tot i que no en conté exactament 365.
Arbre de filosofia d'amor
- Llibre de les bèsties (part del Fèlix), que critica els costums humans a través d'una faula.
- Llibre dels mil proverbis
- Fèlix, o Llibre de les meravelles. Fèlix, que representa l'ésser humà, viatja per tot el món per admirar la creació divina.
Blaquerna
-Ars magna 'Gran art', que ensenya un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llengües.
- Ars brevis 'Art breu', una versió abreujada de l'Ars magna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada