Un dels tòpics més arrelats de l'edat mitjana és que el comerç va desaparèixer totalment. Res més lluny de la realitat. Si bé és cert que l'activitat comercial va disminuir, sobretot la internacional de productes de poc valor afegit, ni de bon tros va desaparèixer. El que passava era que, en gran mesura, les rutes comercials no estaven en mans cristianes, sinó musulmanes. El comerç va seguir sent important, en productes no ubics, com la sal o els metalls, i els articles de luxe, d'alt valor afegit. El comerç a llarga distància està obert, però és escàs. Aquest comerç s'organitza al voltant de dos eixos fonamentals: la Mediterrània i el Bàltic i interior del continent. Després de les onades de les invasions el comerç es recupera, en els segles VI i VII. És l'època d'esplendor de Bizanci. A partir del siglo X el comercio vuelve a tener un auge importante. A partir del segle X el comerç torna a tenir un auge important.
Des del segle XII milloren notablement els mètodes de navegació, per l'adopció de la brúixola, l'astrolabi i el timó fix. A més, la capacitat de càrrega de les coques, vaixells mercants, va augmentar. La caravel·la, amb els seus 300 tones de càrrega, no va ser inventada fins al segle XIV. D'altra banda, sempre va ser molt important la navegació fluvial. Totes les grans ciutats d'Europa tenien port, però les noves tècniques facilitaven la navegació d'alçada. Constantinoble i Alexandria eren els grans ports comercials internacionals de la Mediterrània.
El comerç internacional va estar dominat per musulmans, genovesos i venecians. Genoveses i venecians comerciaven, des del segle XI, sobretot amb Bizanci, però també amb Àsia, a través dels musulmans. Els productes més transportats van ser els metalls i els draps, sobretot de Flandes, França i Anglaterra, i les espècies asiàtiques. Al llarg de l'Edat Mitjana, els musulmans perden el domini de la Mediterrània en favor d'Aragó.
Però el comerç no només es va centrar entorn de la Mediterrània. A l'Atlàntic nord i el Bàltic es va crear un altre important eix comercial, on dominaven el comerç flamencs i normands, des del segle XII. Des d'aquí partien rutes fluvials (Rin, Danubi) i terrestres que arribaven a Novgorod i Kíev, i d'allà a Àsia. Altres rutes importants comunicaven l'Atlàntic nord amb la península ibèrica. A través del sur de Francia, por el Ródano, se comunicaban estos dominios comerciales. A través del sud de França, pel Roine, es comunicaven aquests dominis comercials.
Molt fructífer va ser, també, el comerç entre musulmans i cristians a la península ibèrica, que connectava les rutes musulmanes amb les cristianes.
Va ser en l'àmbit del comerç del Bàltic on les ciutats portuàries van signar un pacte d'amistat i mútua llibertat de comerç.El primer pacte el van signar les ciutats de Liubeck y Hamburgo en 1230, pero a él se fueron adhiriendo otras ciudades. i Hamburg el 1230, però a ell es van anar adherint altres ciutats. El 1247 s'havia creat la Hansa, una associació de mercaders que es va unir per fomentar el lliure comerç, acabar amb la pirateria i defensar-se dels prínceps de les ciutats que volien posar impostos de pas. La Hansa perduraria fins 1669, i va arribar a comptar amb 200 ciutats associades, de l'entorn bàltic.
Els mercaders que establien relacions en diferents ciutats vetllaven pels seus interessos a través dels consolats. Els consolats organitzaven les relacions comercials, tenien els seus jutges, i procuraven infraestructures, en els ports, als comerciants.
El comerç al detall es va organitzar al voltant d'un sistema de fires i mercats locals en diferents ciutats. El mercat, o la fira, era una concessió real, que es desenvolupava en uns dies concrets. Els mercats es muntaven en planes, o al peu de les muralles i portes de les ciutats, ja que no hi havia llocs oberts dins, encara que en ciutats importants, com Barcelona, València, París, Gènova o Florència es van edificar llotges per a albergar el mercat. Els dies de mercat eren l'oportunitat de fer compres del que no es podia proveir el pagès. Els mercats estaven gravats amb impostos, que rebia el Senyor. Es podien trobar productes forans que portaven els quincallers, però fonamentalment es venien productes de la terra.
La fira va ser un mercat més important, que es feia en determinades dates assenyalades. Les transaccions de les fires eren més quantioses, i es compraven coses que durarien tot l'any. Van tenir fires importants Bruges, Ypres , Lille , Lille , Champaña, Beaucaire , Xampanya, Beaucaire , París, Fréjus , París, Fréjus, Anvers i Medina del Campo. A Anvers i Bruges es crearà la primera borsa de valors (segle XV); a Medina del Campo (segle XIII) s'inventarà la lletra de canvi, o de fira, desenvolupada després a Itàlia, i al voltant de les quals apareixen les institucions financeres, de crèdit i préstec, i el dret mercantil.
Des del segle XII, es generalitzen a Europa les encunyacions de moneda, cosa habitual en el món musulmà. La moneda musulmana solia tenir millor qualitat que la cristiana, i s'utilitzava com a moneda d'intercanvi internacional, habitualment.
El 1401 es crea a Barcelona el primer banc europeu: la Taula de Canvi. Al 1402 s'obren establiments semblants a Frankfurt, a Gènova al 1407.Els banquers italians, com els Medici , es van fer amb l'hegemonia de la banca, per al que van implicar als seus familiars en el negoci, cosa que els permetia tenir obertes sucursals en diferents ciutats.
Des del segle XII milloren notablement els mètodes de navegació, per l'adopció de la brúixola, l'astrolabi i el timó fix. A més, la capacitat de càrrega de les coques, vaixells mercants, va augmentar. La caravel·la, amb els seus 300 tones de càrrega, no va ser inventada fins al segle XIV. D'altra banda, sempre va ser molt important la navegació fluvial. Totes les grans ciutats d'Europa tenien port, però les noves tècniques facilitaven la navegació d'alçada. Constantinoble i Alexandria eren els grans ports comercials internacionals de la Mediterrània.
El comerç internacional va estar dominat per musulmans, genovesos i venecians. Genoveses i venecians comerciaven, des del segle XI, sobretot amb Bizanci, però també amb Àsia, a través dels musulmans. Els productes més transportats van ser els metalls i els draps, sobretot de Flandes, França i Anglaterra, i les espècies asiàtiques. Al llarg de l'Edat Mitjana, els musulmans perden el domini de la Mediterrània en favor d'Aragó.
Però el comerç no només es va centrar entorn de la Mediterrània. A l'Atlàntic nord i el Bàltic es va crear un altre important eix comercial, on dominaven el comerç flamencs i normands, des del segle XII. Des d'aquí partien rutes fluvials (Rin, Danubi) i terrestres que arribaven a Novgorod i Kíev, i d'allà a Àsia. Altres rutes importants comunicaven l'Atlàntic nord amb la península ibèrica. A través del sur de Francia, por el Ródano, se comunicaban estos dominios comerciales. A través del sud de França, pel Roine, es comunicaven aquests dominis comercials.
Molt fructífer va ser, també, el comerç entre musulmans i cristians a la península ibèrica, que connectava les rutes musulmanes amb les cristianes.
Va ser en l'àmbit del comerç del Bàltic on les ciutats portuàries van signar un pacte d'amistat i mútua llibertat de comerç.El primer pacte el van signar les ciutats de Liubeck y Hamburgo en 1230, pero a él se fueron adhiriendo otras ciudades. i Hamburg el 1230, però a ell es van anar adherint altres ciutats. El 1247 s'havia creat la Hansa, una associació de mercaders que es va unir per fomentar el lliure comerç, acabar amb la pirateria i defensar-se dels prínceps de les ciutats que volien posar impostos de pas. La Hansa perduraria fins 1669, i va arribar a comptar amb 200 ciutats associades, de l'entorn bàltic.
Els mercaders que establien relacions en diferents ciutats vetllaven pels seus interessos a través dels consolats. Els consolats organitzaven les relacions comercials, tenien els seus jutges, i procuraven infraestructures, en els ports, als comerciants.
El comerç al detall es va organitzar al voltant d'un sistema de fires i mercats locals en diferents ciutats. El mercat, o la fira, era una concessió real, que es desenvolupava en uns dies concrets. Els mercats es muntaven en planes, o al peu de les muralles i portes de les ciutats, ja que no hi havia llocs oberts dins, encara que en ciutats importants, com Barcelona, València, París, Gènova o Florència es van edificar llotges per a albergar el mercat. Els dies de mercat eren l'oportunitat de fer compres del que no es podia proveir el pagès. Els mercats estaven gravats amb impostos, que rebia el Senyor. Es podien trobar productes forans que portaven els quincallers, però fonamentalment es venien productes de la terra.
La fira va ser un mercat més important, que es feia en determinades dates assenyalades. Les transaccions de les fires eren més quantioses, i es compraven coses que durarien tot l'any. Van tenir fires importants Bruges, Ypres , Lille , Lille , Champaña, Beaucaire , Xampanya, Beaucaire , París, Fréjus , París, Fréjus, Anvers i Medina del Campo. A Anvers i Bruges es crearà la primera borsa de valors (segle XV); a Medina del Campo (segle XIII) s'inventarà la lletra de canvi, o de fira, desenvolupada després a Itàlia, i al voltant de les quals apareixen les institucions financeres, de crèdit i préstec, i el dret mercantil.
Des del segle XII, es generalitzen a Europa les encunyacions de moneda, cosa habitual en el món musulmà. La moneda musulmana solia tenir millor qualitat que la cristiana, i s'utilitzava com a moneda d'intercanvi internacional, habitualment.
El 1401 es crea a Barcelona el primer banc europeu: la Taula de Canvi. Al 1402 s'obren establiments semblants a Frankfurt, a Gènova al 1407.Els banquers italians, com els Medici , es van fer amb l'hegemonia de la banca, per al que van implicar als seus familiars en el negoci, cosa que els permetia tenir obertes sucursals en diferents ciutats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada