La Carta Portolana o els Portolans

La carta portolana és un tipus de mapa nàutic que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conéixer els perills que s'hi podien trobar com corrents o la poca fondària. Els portolans no estaven gaire detallats ja que només hi importava el que afectava la navegació, i aquesta estava basada en el cabotatge. El portolà estava elaborat principalment amb les dades que oferia la brúixola.
La carta portolana més antiga que es coneix és la carta pisana, datada a l'entorn de 1296. Es van seguir utilitzant fins el principi de l'Edat Moderna. La carta portolana mallorquina més antiga que es conserva és la d'Angelí Dolcet de 1339.
Hi ha dos tipus de cartes portolanes: les que són purament nàutiques i les que són nàutico-geogràfics (amb informació i detalls de les terres interiors). Les cartes portolanes catalanes són d'aquest segon tipus, normalment estaven fets a Mallorca.

Característiques principals de les cartes portolanes




- Són com els mapes actuals però amb anotacions.
- Tenen una retícula en el fons que està traçada a base dels rumbs o línies de direcció de la rosa dels vents.
- L'escala gràfica utilitzada s'anomena tronc de llegües que és la distància que hi ha des de qualsevol punt cardinal fins a un punt fix de la superfície de la Terra.



Classes de cartes portolanes



Hi ha dues classes de cartes portolanes, les nàutiques pures i les nàutic-geogràfiques.

Les primeres atenen a representar amb tot detall les línies de costa o litoral; s'ocupen especialment de les costes del Mar Mediterrani i del Mar Negre.
Les segones són les que, amb la mateixa riquesa de detalls, representen els litorals i les zones interiors; l'àrea representada abasta, a vegades, tot el món conegut. En aquesta última classe de cartes es van distingir molt les catalanes, anomenades així per l'idioma que utilitzen en la toponímia i llegendes, encara que surtin dels tallers de Palma de Mallorca.



Cartografia mallorquina



La novetat de la cartografia mallorquina són les cartes nàutic-geogràfiques, totes amb estilística comú en la representació de certs accidents i zones geogràfiques. L'obra cimera de les cartes portolanes mallorquines és l'Atles de Abraham Cresques, de 1375, conservat a la Biblioteca Nacional de París.
Abraham Cresques era un jueu mallorquí que va treballar al servei de Pere el Cerimoniós. Al seu taller de buxoler l'ajudava el seu fill Jafuda. El títol de l'Atles és Mapamundi, és a dir, mapa del món i de les regions de la Terra amb els diversos pobles que l'habiten. Va ser confeccionada l'obra a petició de l'infant Joan, fill de Pere IV, desitjós d'una fidel representació de O a E del món. Formen l'Atles 12 fulls sobre taules, unides unes a les altres per pergamí, i en disposició de paravent. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplen amb textos geogràfics, taules geogràfiques i astronòmiques i calendaris. El més sensacional del Mapamundi de Cresques és la representació d'Àsia, des del mar Càspia fins Catay (Xina), en què es té en compte la informació de Marco Polo, Jordanus i altres .
Al segle XIV destaca també l'obra de Guillem Soler, que conrea els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-geogràfica. Al s. XV correspon la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, 1439 , conservada al Museu Marítim de Barcelona, és notable per la seva primordial d'execució i animats detalls pintorescos. El desavantatge negror sud-oest que pot percebre en ella és un record viu de la visita de Chopin, amb George Sand, al palau del comte de Montenegro a Mallorca, es tracta d'un detall animadament relatat per l'escriptora en Un hivern a Mallorca