Història dels coberts

Les culleres han estat utilitzades com a estris per menjar des de temps paleolítics. La gent prehistòrica feia servir petxines o trossos de fusta com a tals.
Al segle I, els romans van afegir mànecs decoratius a les culleres, fabricats de diferents mides. Al llarg de la seva història, les culleres s'han fabricat d'ivori, os, banyes, fang, porcellana, vidre, or i plata.
Durant l'Edat Mitjana, els amfitrions proveïen als seus convidats de culleres fetes de fusta o cornamentes. La reialesa tenia culleres d'or i la gent benestant de plata. Al voltant del segle XIV, es van popularitzar les culleres fabricades amb estany, llautó i altres metalls, més accessibles per a la població en general.
Com a dada curiosa, els palets de fusta per menjar van ser desenvolupats a la Xina fa 5,000 anys.
L'origen de les forquetes de cuina pot rastrejar fins a l'època dels grecs. Eren més aviat grans, amb dues dents que ajudaven a tallar i servir la carn.
Al segle VII, les corts reials de l'Orient Mitjà van començar a fer servir forquilles per menjar a la taula. Durant els segles X al XIII, les forquetes eren usats comunament pels rics de Bizanci i una bizantina que es va casar amb un Duc de Venècia els va portar a Itàlia, on van ser àmpliament acceptats fins al segle XVI.
En 1533, les forquetes van ser portats d'Itàlia a França per Caterina de Mèdici. Els francesos també es van trigar a acceptar els forquilles, ja que pensaven que usar-los era una afectació.
Thomas Coryate va portar els primers forquilles a Anglaterra, després de veure'ls durant els seus viatges a Itàlia. Els anglesos els ridiculitzaven, per considerar efeminats i innecessaris. Per a què necessita una persona una forquilla, si Déu li va donar mans? es preguntaven.

No obstant això, lentament van ser acceptats pels rics. Es tractava de valuoses possessions, fets de materials costosos per impressionar als convidats. Més tard es van posar de moda i eren considerats un sofisticat luxe entre els nobles.

Les primeres forquilles per a la taula eren similars als de cuina, amb dues dents grans que permetien aturar la carn, però dels que relliscaven els trossos petits de menjar.
A finals del segle XVII es van dissenyar a França forquilles amb quatre dents corbs, el que evitava que caigués el menjar. A partir del segle XIX aquest tipus de forquilles es va començar a fabricar a Alemanya i Anglaterra i poc a poc van arribar a Amèrica.
Els ganivets han estat usats com a armes, eines i estris per menjar des de temps prehistòrics. No obstant això, és fins a temps relativament recents que han estat dissenyats per al seu ús a la taula.
Durant l'Edat Mitjana a Europa, els amfitrions no proveïen ganiveteria per als seus convidats, de manera que tots carregaven els seus propis ganivets, generalment penjats del cinturó. Eren prims i els seus puntes afilades servien per a picar el menjar i emportar a la boca.
Com els ganivets també eren armes, el seu ús a la taula era perillós. Una vegada que es van començar a usar els forquilles, ja no era necessari usar la seva punta afilada per menjar a la taula, per la qual cosa el rei Lluís XIV de França decretar que s'arrodoniran les puntes de tots els ganivets, per reduir la violència.
Amb l'aparició dels ganivets roms fabricats a Europa ia causa de l'escassetat de forquilles, els nord-americans van començar a utilitzar la cullera per aturar el menjar amb la mà esquerra mentre la tallaven amb el ganivet a la dreta i després canviaven la cullera de mà per emportar-a la boca.
Aquest estil de menjar va seguir fent ús encara després que els tenidors es van usar quotidianament als Estats Units. Actualment, és també correcte tallar un tros de carn i emportar-se'l a la boca amb la mà esquerra, sense canviar la forquilla de mà. Això sí, cal tallar un mos a la vegada.