El Menjar del Senyors Feudals

Els menjars dels senyors feudals eren habitualment banquets pantagruèlics. La carn de cacera (al contrari del que es pensa) no era habitual en els menús diaris. Era la carn de corral, el peix, les aus i la verdura els ingredients que formaven part dels menús habituals. La cuina solia estar situada al pati, separada de la resta de les dependències per evitar els incendis. Normalment disposava d'un gran foc de cuina amb diversos annexos com el forn per el pa, la fruiteria, el celler i un gran magatzem on es guardaven les reserves de menjar. Encara que era gran la quantitat de menjar servida no vol dir això que tots els comensals mengessin de tot. Era com un gran "self service". Cada convidat elegia els plats que li interessaven. Normalment les receptes contenien pocs greixos ja que l'oli d'oliva i de nous s'utilitzava poc. A diferència de l'actualitat les salses no emulsionable amb farina, sinó que eren bastant àcides a base de vinagre i suc de llimona. La sal es feia servir com a conservant, normalment els porcs de la matança de tardor es conservaven al Saladero. Les espècies (el pebre, el gingebre, la canyella i la nou moscada sobretot) s'utilitzaven per a donar sabor exòtic als aliments i per dissimular el gust de la carn passada. El paper de les vinyes era molt important a tot Europa i la verema era una celebració importantíssima dins del calendari agrícola. No obstant això, el vi que es feia servir durant tot l'any tenia poca graduació.

Al final dels àpats s'utilitzava un vi perfumat amb mel i espècies. El pa blanc de blat només era utilitzat en la taula del senyor feudal. La resta dels mortals consumien habitualment pa de sègol ( de farina de xeixa) Els forners coïen pans grans que sovint es feien servir com a plat on reposar els aliments que es mengen. La llet i els seus deribat no eren de gran consum per la seva dificultat de conservació. Per aquest motiu els productes lactis més utilitzats eren la mantega i alguns formatges que s'utilitzaven en les "farinetes" que prenien els nens i en les postres, com per exemple, els flams. No obstant això, els ingredients habituals de les postres eren les fruites del temps, especialment l'illa que es conservava tot l'hivern. Se hacían compotas de higos y ciruelas. Es feien compotes de figues i prunes. Les confitures d'ametlles i avellanes macerades en mel (els castells medievals acostumaven a tenir les seves pròpies bresques) eren també postres exquisits. Quan el senyor feudal oranizaba un gran festí normalment convidava a representants de la noblesa que ocupaven llocs a la taula segons la seva importància.

El menjar s'agafava dels grans plats amb la forquilla de dues dents o amb la punta del ganivet. Estos con frecuencia eran dagas y puñales, aquests sovint eren dagues i punyals. Les peces de carn, sovint animals rostits i servits sencers, els tallava l'amo de la casa, l'amfitrió, amb l'espasa. No s'havia inventat encara el tovalló, les estovalles, sempre amb caiguda molt llarga del costat dels comensals, servia per limpiarse.Los purés i sopes es menjaven amb la cullera. Era habitual i ben vist menjar amb tres dits de cada mà per la qual cosa abans de menjar els comensals es solien rentar les mans. Els recipients rarament eren de vidre ja que eren un material car i luxós a les taules medievals. Normalment els convidats beuen en gots i copes de metall o fustes nobles. Segons ens explica el cèlebre cuiner medieval francès Taillevent, a les cuines de l'edat mitjana les xemeneies eren àmplies i altes. Un home, generalment, podia estar dret sense ajupir, i deu o dotze persones podien col.locar al voltant de la llar. L'ús de diversos fogons dividits en diversos compartiments no era freqüent com en l'actualitat. Els aliments es cuinaven sobre el foc de la xemeneia i es pot comprendre fàcilment que aquestes llars ardents no permetessin cuinar certs plats que calia remoure durant la cocció, o que es preparaven en petits calders. Això es cuinava amb fogonets plens de brases. Els arquitectes del segle XIII van començar a instal lar a les cuines fogons i també taules per decorar els plats abans de servir-los.

José Luis de la Torre

webmaster de www.educahistoria.com